SÓC



 
Laia de Ahumada Batlle (Barcelona, 1957),  doctora en filologia catalana i escriptora. Inspiradora del Centre Obert Heura i de l’associació Terra Franca.

Com a escriptora m’ocupa el camí espiritual i la recerca interior. Com a investigadora em centro en l’escriptura femenina de l’època moderna. En el camp social m’implico a millorar la situació de les persones.

Imparteixo cursos i conferències sobre diferents temes del meu àmbit d’acció, d’estudi i pensament, i col·laboro en diferents publicacions, empesa per un únic desig que enfila l’escriptura, la investigació i el treball social: compartir la riquesa de saber qui som.
           

©Fragmenta editorial

Com a investigadora he centrat els meus estudis en l’escriptura femenina de l’època moderna, concretament en els epistolaris. He publicat diversos articles i els llibres: Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (s. XVI) (Universitat de València, 2003), en versió castellana abreujada Hipòlita Roís de Liori (1479-1546) (Ediciones del Orto, 2005). Després de temps d'investigació sobre l’escriptura memorialística en els convents femenins: autobiografies, biografies, epistolaris, dietaris, cròniques, etc.,  he retornat a l'estudi dels arxius familiars, concretament al de la família Massot-Dalmases de Cervera.

He col·laborat
en diferents projectes d’investigació sobre repertoris, diccionaris biogràfics i topografies femenines promoguts per l’Institut Català de la Dona, la Xarxa Vives d’universitats i la Universitat de Barcelona. I  en la “Base de Dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna” (MCEM), de l’Institut d’Estudis Catalans.

Com a escriptora, vaig iniciar la meva trajectòria literària amb una narració breu que va guanyar el Primer premi de Prosa juvenil, UEC de Mataró, l’any 1974. Vaig guanyar, el 2008, el primer premi –ex aequo- III Memorial Joan Gomis, per l’article “Una casa comuna i compartida. Petita història del Centre Obert Heura”. 

He publicat diversos articles i els llibres: A Cau d'orella. Teresa de Jesús llegida avui (Claret, 1996), Vull parlar de Déu (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001), Paraules des del silenci (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005), Monges (Fragmenta, 2008), i els noms de Déu (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010). Sóc coautora, juntament amb Teresa Forcades i Àngela Volpini del llibre: Una nova imatge de Déu i de l’ésser humà (Publicacions de la l’Abadia de Montserrat, 2012). Sóc també autora d'un contrapunt del llibre L'Hinduisme de Svami Satyananda Sarasvati (Fragmenta, 2012)
 Darrerament he publicat: A cel ras. Converses amb joves pastors (Pagès editors, 2013) i Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015).

He fet alguna incursió en el món del contes:   Teresa de Calcuta. Il·lustracions: Sebastià Serra. (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013); En dic Pep i visc al carrer. Il·lustracions Blanca Martí (Publicació del Centre Obert Heura, 2013); El sisè sentit. Il·lustracions de Mercè Lòpez (Fragmenta editorial, 2017)

Una part de la meva obra poètica ha estat recollida a Teresa Costa-Gramunt i Yaratullah Monturiol (ed.), Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (March editor, 2007). I un dels meus poemes a: La fe de cent poetes catalans, recull de Joan carreres i Péra (Claret, 2014).

Col·laboro periòdicament en la revista Dialogal.

Sóc membre de l'AIILC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), de L’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i de CEDRO. Formo part del consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta editorial, i  del consell editorial de la revista Dialogal


Aquest és el meu CV oficial, però n'hi ha un altre de més personal que explica la raó de ser de tot plegat

Vaig néixer a Barcelona la primavera de l’any 1957. La meva infantesa està marcada pels llargs estius passats en un poble del Pirineu, amb molt camp per córrer, i a Tarragona, vora la mar. En tots dos llocs experimento el silenci i la llibertat.
Aviat començo a escriure els primers poemes  i guanyo el primer premi de prosa de la UEC de Mataró amb unes narracions sobre temes muntanyencs. Acabat el COU començo la carrera de dret i participo en el grup de poesia de la facultat. En aquells anys em cartejo amb Miquel Martí i Pol, qui m’anima a polir els versos i a qui, per diferents circumstàncies, no arribaré mai a conèixer personalment. Deixo la carrera la dret i començo la carrera de filologia.  En acabar-la treballo com a professora en una escola de formació professional. 
Deixo l’ensenyament l’any 1990 i co-fundo el Centre Obert Heura per a persones sense llar. La necessitat de fer alguna cosa pels altres va lligada a la necessitat de comunicar. Sento que ja ha arribat el moment de reprendre l’escriptura. Deso en el calaix alguns intents de novel·la i em llanço a escriure el que sento i visc. Publico el meu primer llibre A cau d’orella, l’any 1996, de prosa poètica. Em doctoro en filologia l’any 1999 i publico una part de la tesi, l’any 2003, a Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens. M’especialitzo en escriptura femenina de l’època moderna i més endavant en escriptura espiritual i mística. La dona, l’escriptura i l’espiritualitat són els temes que a partir d’aquell moment centren el meu interès. Començo a impartir-ne cursos. L’any 2001 publico Vull parlar de Déu, i el 2005, Paraules des del silenci, primer llibre que s’acosta a la poesia —o prosa rimada. L’any 2006 començo a investigar els arxius conventuals femenins a la recerca de manuscrits memorialístics que m’ajudin a rescatar de l’oblit un patrimoni amagat i a donar veu a les dones que, des de les cel·les conventuals, escrivien i llegien fent-se ressò d’una època i d’una cultura. Aquell mateix any començo a col·laborar en diferents projectes d’investigació sobre repertoris i diccionaris biogràfics de dones, promoguts per l’Institut Català de la Dona, la Xarxa Vives d’universitats i la Universitat de Barcelona. I més tard, en un projecte de l’Institut d’Estudis Catalans sobre manuscrits de l’època moderna. L’any 2007 entro a formar part del projecte editorial de Fragmenta, dintre del qual col·laboro en el consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics, i on l’any 2008 publico Monges, un llibre d’entrevistes que té una gran acollida i que em fa descobrir un gènere apassionant; l'any 2012 serà publicat en castellà. Encara faré una altra incursió en el món de la poesia, l’any 2010, amb el llibre Els noms de Déu, darrer llibre d'un cicle poètic sobre l'experiència espiritual.  L’any 2012 m’encarrego de l’edició, com a coautora i moderadora, d’un llibre de converses entre les pensadores Teresa Forcades i Àngela Volpini: Una nova imatge de Déu i de l’ésser humà (l'any 2013 es publica en castellà), i escric un contrapunt al llibre Hinduisme, sobre la fascinació que exerceix a Occident aquesta religió.
El 2013 començo a escriure sobre altres temes, sempre a la recerca del sentit de tot plegat. Aixi publico un altre llibre d'entrevistes: A cel ras. Converses amb joves pastors. D'aquest llibre, que em fa descobrir la dificultat que té la nova pagesia per accedir a la terra, surt una nova inspiració: l'associació Terra Franca, creada per facilitar l'accés a la terra. Aquest mateix any m'estreno en el món del conte infantil amb la publicació de dos contes:  Teresa de Calcuta i Em dic Pep i visc al carrer. 
El meu darrer llibre, publicat el 2015 completa una trilogia d'entrevistes sobre espiritualitat, dins i fora de les religions: Espirituals sense religió. 
El 2017 publico el conte El sisè sentit, que intenta explicar la interioritat als més petits. 
La temàtica dels meus llibres és el camí espiritual i la recerca interior. M’interessa  la creació d’un nou llenguatge que transmeti l’experiència fora dels àmbits religiosos, amb la intenció de traspassar-ne les fronteres i apropar l’experiència espiritual a tota persona en recerca; això suposa un treball acurat de la llengua i una recerca de la paraula capaç d’expressar. 
Entre 2013 i 2015 tanco carpetes de la meva vida. Sento que és el moment de deixar pas, de compartir allò que he après i de caminar per altres viaranys. Aparco la investigació filològica i faig alguna cosa puntual, com és donar suport a la Fundació Casa Dalmases a través de l'estudi de la seva documentació, o al Museu Comarcal de Cervera. La filologia, però, no em deixa: és una manera de pensar, de llegir i de comprendre, que m'acompanya sempre. 
Entre setembre de 2015 i febrer de 2017, després de vint anys al capdavant del projecte de Centre Obert Heura passo el relleu: deixo l'equip directiu i la meva tasca com a voluntària. 
Temes com l'espiritualitat i la sostenibilitat em preocupen i m'ocupen. Segueixo promovent projectes i iniciatives que tinguin relació amb la millora de vida de les persones. 
Entro en el consell editorial de la nova etapa de la revista Dialogal "un espai de reflexió per a tota persona en recerca de sentit. Un lloc de creixement, de novetat, de transformació, que vol crear pensament, generar debat i posar paraula a allò que s'està vivint actualment".
Imparteixo cursos i conferències sobre diferents temes del meu àmbit d’acció, d’estudi i pensament, i col·laboro en diferents publicacions, capficada sempre en deixar el món una mica millor de com l'he trobat.