diumenge, 24 de setembre de 2017

RES JA NO ÉS IGUAL COM ERA



Hereva del maig del 68 i fan de la generació espanyola del 98, haig de dir que actualment en molts conflictes mundials he trobat a faltar les veus agosarades dels escriptors d’aquella època, els quals, sense por, denunciaven la injustícia i es posicionaven a favor del canvi, de qualsevol canvi que millorés la situació de les persones. Avançats al seu temps, convidaven des de la talaia de la seva escriptura a mobilitzar-se per aconseguir-ho. Ara no hi són, o no se’ls veu, però tampoc no calen perquè la situació no és la mateixa: són les persones del carrer les que s’expressen, s’empoderen i conviden a mobilitzar-se per aconseguir-ho; i ara és el periodista qui està a primera línia, qui opina i se’n fa ressò, de forma immediata. 
És per això que ha de ser l’escriptor qui, un cop passat tot pel sedàs del seu silenci, faci de portaveu de la justícia, de la intel·ligència, de la bellesa i de l’ànima per ajudar-nos a reflexionar sobre allò que s’està vivint. Perquè el que estem vivint ara, no es tracta només d’un canvi polític, sinó d’un canvi de paradigma, de forma de conjugar el futur, un canvi de consciència que ens convida a mirar la terra, a nosaltres mateixos i a l’altre amb uns altres ulls, amb tot el que això comporta a nivell polític, social, econòmic, religiós... I aquest canvi no és des d’ara, sinó que ja fa dies que es gesta, i malgrat que intentem entendre, no entenem, perquè tot està canviant tan ràpid que les bótes velles, tan conegudes i estimades,  ja no poden contenir el vi novell i s’esquerden; perquè, malgrat que ens costi d’acceptar, i ni tan sols d’imaginar, res ja no és igual com era.   

1 comentari:

  1. Des de la meva modesta posició escric tot el que puc sobre la situació en els mitjans on col.laboro. Ho considero un deure moral.

    ResponElimina