diumenge, 24 de juliol de 2016

LA PARAULA




Estic feta de paraules.

Hi ha paraules que vénen de lluny
i s’emboquen en mi:
de la mare, del pare,
dels avis, qui sap...
Paraules emmudides que arriben a glopades,
que empenyen per dir i ser escoltades.

N’hi ha d’altres que callen per no dir,
que endanyen qui les guarda
per mor d’escopir el verí que amaguen.

N’hi ha que diuen sense pronunciar-les,
que parlen més que si fossin dites. Són
silencis covats en tines de saviesa antiga.

Estem fets de paraules.

Nascuts d’un gest, d’una trobada,
balbucegem un so que esdevé mot
quan sabem qui som
i qui és l’altre.


1 comentari:

  1. Ens diuen les paraules, diem la vida amb paraules, el que callem i el que diem... Un poema molt bell, Laia. que tinguis un bon estiu!

    ResponElimina