dijous, 19 de maig de 2016

EL SILENCI I LA PARAULA


Paul Knitter diu que el dualisme fa tant èmfasi en la diferència entre dues realitats que les acaba separant. Això és el que passa sovint entre el silenci i la paraula: les dissociem i, en canvi, són inseparables, perquè es possibiliten l’un a l’altra.
El silenci "és" malgrat la paraula, però alhora, el silenci que experimenta la nostra humanitat és inherent a la paraula que l’explica, perquè estem fets de silenci i de paraula.
I què és el silenci? Buidament, plenitud, absència? De tot una mica i de molt més. El silenci és l’eco d’una profunditat abissal que ens habita, de la qual només sentim una part imperceptible encabida en una mil·lèsima de segon, que sacia i assedega, i és capaç de donar-nos el sentit.
Què és la paraula? Una forja de lletres passades pel foc de l’experiència, capaces d’expressar el que “per se” és inexpressable. La paraula és un nonat a qui s’ha d’empènyer a néixer, però també, com un fill, és un imperatiu intern i universal.  
El silenci és l’espai que faig en mi per escoltar la paraula que, dins meu, em parla de qui sóc. 


1 comentari:

  1. Certament el silenci és la mare de la paraula, i, per tant, lligats el silenci i la paraula per un fil invisible...

    ResponElimina