dilluns, 9 de maig de 2016

DEMÀ



Dissabte 0.30 h. En obrir la porta d’emergència del cinema Verdi, a Gràcia, em pregunto, amb una certa emoció: el món haurà canviat mentre mirava el documental Mañana? És clar que sí! És impossible que no ho faci! És impossible que si algú l’ha vist no hagi fet ja a alguna cosa per millorar-lo!!
Surto i el veig igual, almenys aparentment. Què ens passa? De nou la sensació de viure en vides paral·leles: Matrix? En diferents nivells de consciència: Interestelar? D’haver baixat d’un tren que, carregat de gent i fato, va a una velocitat vertiginosa cap a la seva destrucció.
Una de les persones entrevistades, Rob Hopkins, del moviment Ciutats en Transició, ens ho explica d’una forma molt gràfica: “Ens dediquem a fer pel·lícules per imaginar-nos com serà la fi de la humanitat: zombis, desastres naturals, guerres nuclears, en canvi no som capaços de fer pel·lícules que parlin del contrari, pel·lícules on els ciutadans es reuneixen per resoldre els problemes.... El ser humà és tan imaginatiu, tan creatiu... podríem fer coses extraordinàries, però per fer-ho hem d’explicar-nos aquestes històries”.
Mañana, de Cyril Dion i Mélanie Laurent, neix a partir de la publicació, l’any 2012, d’un estudi de la revista científica Nature que anuncia la possible desaparició de la humanitat, pels volts de l’any 2100. Els directors visiten 10 països i projectes diferents per investigar les causes de la catàstrofe i sobretot la forma d’evitar-la: des de l’agricultura, l’energia, l’economia, la política i l’educació.
Molt interessant l’enfocament i bonica la filmació. Diferent dels documentals als que estem acostumats. Molt realista i molt positiu. Sobretot perquè no només ens explica el que estan fent algunes persones, comunitats, ciutats o països, sinó que posa en marxa un moviment a favor del canvi, petit, que està al nostre abast: menys consum de carn, agroecologia, menys consumisme, més reutilització i reciclatge, més autosuficiència, autogestió, més cooperativisme, energies renovables, polítiques al servei de les persones, economia alternativa, diner social, educar per ser...  És una crida a posar en marxa la creativitat individual i col·lectiva per tal de buscar solucions imaginatives, alternatives, legals, i al·legals,  per resoldre els problemes de la terra, que sí, hi són i són molt greus; tant, que quan surts del cinema, et quedes sorpresa que, després del que has vist, el món segueixi igual, d’esquena a la realitat.
Però jo, com Hopkins, penso que podríem fer —i fem— coses extraordinàries, però cal explicar-nos aquestes històries... i sobretot dur-les a la pràctica, que ja no tenim tot el temps del món!  

1 comentari:

  1. Si prens consciència de debò del que passa has d'actuar, i això és el que costa.

    ResponElimina