dimarts, 26 de gener de 2016

ESPIRAL



La vida és molt llarga i alhora molt curta.
No té temps.
El cos envelleix i el ser que l’okupa
tot just balbuceja el seu sentit.  
És tan immens que encabeix l’univers dins seu.
És tan infinit que desplegar-lo és impossible en una vida i,
tan fràgil, que amb un minut en té prou per malmetre’s.
Niua en una espiral, que ara es desplega,
ara es reclou, palpitant en el nucli,
teixint amb paraules el seu traç
que apunta enllà i es reclou endins.

2 comentaris: