dimecres, 11 de novembre de 2015

SER I ESTAR



L’artista i poeta Perejaume en el seu llibre Paraules locals (Tushita,  2015) ens convida a “ser” i a “estar” en el món, a “pesar” damunt la terra que habitem.
Els que som lluitadors de mena, entenem, en llegir aquestes paraules, que hem de deixar petjada en el món, però no és això el que ens planteja:
“Què ho fa que, des dels llibre d’autoajuda als eslògans publicitaris, siguem contínuament cridats a valorar el present, a celebrar l’instant i, en canvi, no hi hagi el mateix esforç per festejar el lloc concret i minúscul allà on pesem.”
És cert. Cansats de caminar per terres ermes, violades,  ja no sabem d’on som. Caminem sense tocar de peus a terra perquè no ens reconeixem terra. Devorem paisatges i no sabem amanyagar el camp. Mirem globalment perquè no ens queda més remei, ja que el món se’ns acaba a la finestra de casa, esclafada contra un mur. Som incapaços de pensar localment perquè no som d’enlloc, perquè no saben valorar l’espai on estem.
Des d’aquí s’entén l’èxode que s’està produint de la ciutat al camp, la necessitat de trobar un lloc d’on viure i on viure-hi. Pensava que només l’inspirava la recerca de “ser” més, però ara veig que se li suma el desig “d’estar-hi” més.
“Ser” més, “estant-hi” més.   
El repte que ens planteja Perejaume no ens pot deixar indiferents: En sabrem, encara, de “pesar” damunt la terra? 

1 comentari: