divendres, 23 d’octubre de 2015

"DIÀLEG INTERCULTURAL I INTERRELIGIÓS"


Fa uns dies vaig presentar a Casa Àsia, juntament amb en Xavier Serra i Ignasi Moreta, aquest llibre de Raimon Panikkar, publicat per Fragmenta. 
Vull compartir algunes de les reflexions que vaig fer a partir de la lectura de les seves paraules: 
"Panikkar ens parla d’un diàleg obert, interior, que cal que emergeixi de la dimensió més profunda del nostre ésser: “Quan dialoguis amb algú, considera el teu interlocutor com una experiència reveladora”.
El diàleg no és tant per vèncer o convèncer, sinó per arribar a veure’m a mi mateix a través de l’altre, de manera que sigui l’altre qui em reveli els meus propis prejudicis. En el fons no em puc entendre a mi mateix sense entendre els altres.
Quan dialogo haig d’estar disposat a renunciar a les meves seguretats, haig de posar en qüestió totes les meves certeses, ha de transformar-me. Des de la vulnerabilitat, el diàleg involucra l’home en la seva totalitat.
El lloc del diàleg és la creativitat, l’originalitat de cada un. I el principi bàsic és la comprensió, però una comprensió que no és l’habitual. No és dir “et comprenc” i prou.  Panikkar ens convida a anar més enllà: ens diu que no comprenem l’altre si no compartim allò que ens està dient. I comprendre l’altre és pensar que allò que em diu és veritat. És comprendre’l tal com ell es comprèn a si mateix:  “Comprendre l’altre és convertir-se a la veritat que hom comprèn”. I en definitiva, dir que no l’entens és millor que no pas estigmatitzar-lo amb la teva incomprensió.
És vital en el diàleg: el creixement, la novetat, la llibertat, la transformació i la revolució. És un procés continu, no s’acaba mai i, al mateix temps, no queda mai exhaurit.
Estem lluny encara d’entendre el diàleg des d’aquesta concepció. A nivell polític i econòmic cal canviar la mirada, les premisses antigues per les quals encara ens regim, però Panikkar és esperançat: “Una mica a tot arreu està creixent una consciència, en tots els nivells i en tots els ordres, que així no es pot anar endavant. Si caminem i ens donem la mà els uns als altres, pot ser podrem avançar amb joia i finalment arribar a algun lloc”.
 

© Fragmenta editorial
Si voleu, podeu  veure el resum del vídeo de la presentació, o el vídeo sencer

1 comentari:

  1. L'altre ens revela, o i tant, d'aquí ve que si tenim por a l'altre en fugim, o el menystinguem, no l'escoltem sense pensar que és de nosaltres en realitat, de qui fugim, a qui menystenim i a qui no escoltem...

    ResponElimina