dissabte, 11 de juliol de 2015

LLEGEIXO I NAVEGO



Després d’un temps a la deriva, retrobar-me amb “El Navegante” de Morris West, ha estat abandonar-me a la galvana que comporta la calor, aquella barreja d’ensopiment de cos i de gasificació de la ment, que obre una escletxa per deixar voleiar el pensament i poder contemplar altres cares de la realitat. 
Amb aquest llibre he recuperat les lectures oblidades de l’estiu, aquelles de quan era petita i no tenia més ocupacions que les d’aprendre a fer-me gran. Ara, com abans, passo llargues hores asseguda a l’oreller, amb un llibre de lletra menuda, que és tot un món, que em sosté, m’explica, m’il·lumina —a mi i ara, per això no gosaria recomanar-lo a ningú més.  
He deixat aparcades les lectures “obligades”, les que llegeixo asseguda davant la taula de l’estudi,  prenent notes, esgarrapant temps i fragments, àvida d’entendre, de saber; i també aquelles més banals que criden la son abans de ficar-me al llit.
Només n’hi ha una, de lectura a l’estiu: aquella que m’acompanya encara que no llegeixi, que m’il·lusiona només de pensar que m’espera, que em gronxa, quan m’hi poso, en un mar infinit on només “El Navegante” sap on em porta.  




1 comentari:

  1. Ah, les lectures d'estiu de la nostra infantesa i jovenesa... Són a la base de la nostra vocació per escriure, jo diria...

    ResponElimina