dimecres, 15 d’octubre de 2014

SOBRE ENTREVISTES I CONVERSES (2)



La tria de les persones, la trucada telefònica, el primer contacte de veu, la recerca de la primera vibració. Escolto la veu, sempre anant més enllà de les paraules, deixant-me tocar per la vibració del timbre, allà hi detecto la il·lusió, i si hi ha connexió. Impossible entrevistar algú amb qui no connecti vitalment, per molt famós o importat que sigui. Què és la connexió? És quelcom que traspassa la cuirassa de la pell per anar més endins i més enllà. És un moment màgic, una mirada profunda, densa, transparent, als ulls. Una connexió des del cor, una intuïció. El primer contacte és important.
Després, amb la gravadora, vaig a parlar amb persones, la majoria de les quals només conec d’anomenada, d’un correu, o d’una trucada telefònica que ja m’ha permès assegurar-me que hi havia un punt de contacte que ens permetria entendre’ns. De vegades les conec per referència, busco a Internet, llegeixo llibres seus, només una miqueta, un tast, no deixo que el pensament hi interfereixi. Em quedo amb una frase, amb un pensament. La resta, estic oberta a que m’expliquin.
No puc entrevistar qualsevol. No puc establir distància i parlar amb les persones de forma professional, o de forma superficial. Vaig a fons, o millor dit, parlem de qui som. I sempre ho aconseguim, mai ens quedem al llindar, i no em fa por que un dia em passi; això em fa adonar de la importància de la tria i de la necessitat de la intuïció per a fer un llibre d’aquestes característiques. La persona entrevistada hi ha de posar el cor, però jo també l’hi poso i, per fer-ho, aprenc cada cop més a ser qui sóc, sense màscares. 

1 comentari:

  1. Es nota en el resultat de les teves entrevistes, que hi poses el cor, i que vas al cor de la persona entrevistada...

    ResponElimina