divendres, 3 d’octubre de 2014

LA SOCIALITZACIÓ DEL LLIBRE


La meva infantesa va estar feta de relectures; teníem pocs llibres a casa i els rellegia sovint. Quan me'n queia un de nou a les mans, el llegia amb una fruïció que no he tingut mai més: em submergia en les aventures narrades i perdia el món de vista. Amb aquesta dèria, el primer sou que vaig guanyar me’l vaig gastar tot sencer en una llibreria. Mai més no he tornat a sentir el plaer d’aquelles lectures, potser perquè després he pogut llegir molt i he tingut accés a gairebé tots els llibres que he desitjat.
Abans, a les cases hi havia pocs llibres i es cuidaven com un tresor perquè eren un signe de cultura. Ara n’hi ha molts i no es cuiden gaire perquè s’ha normalitzat el fet de tenir-ne.
Abans els llibres s’heretaven, ara es llencen als contenidors. Desfer-te d’un llibre que no vols, que no t’ha agradat, o que ha de deixar el seu lloc en el prestatge a d’altres, és fa difícil. Ningú no els vol perquè hi ha massa llibres publicats i és fàcil aconseguir el que tu vols a la biblioteca pública. Socialitzar el llibre és un avenç de la nostra societat, perquè tothom té accés a la lectura, però ha fet que escriptor i llibre perdessin el seu valor social i cultural. 
Abans es publicava poc i l’autor havia aconseguit el dret de cobrar per la seva feina. Ara es publica massa i el llibre ha perdut el seu valor, i també l’escriptor, que a canvi de poder publicar sense massa esforç, està perdent el reconeixement i la possibilitat de viure del seu ofici.
El pensament col·lectiu sobre el valor de les coses ens afecta a tots i, sigui perquè pots trobar els llibres fàcilment o perquè els anys em porten a desaferrar-me, me'n quedaria ben pocs, de tots els que tinc; i si sé d'algú que en pot gaudir, no em fa res desprendre-me'n. Els temps han canviat, i jo també; abans, l’única possibilitat que tenia per llegir bons llibres era comprar-los. Ara, en canvi, només em compro els que sé que no trobaré a les biblioteques i els que sé que m’han d’acompanyar vitalment en un tram de la vida. Per sort, quan me’n vull desprendre, convido els amics a endur-se’ls i, per aquells que finalment queden, sempre acabo trobant algun lloc on sé que en faran un bon ús, com ara l’Associació Llibre Viu, o la Fundació Formació i Treball, o ...

2 comentaris:

  1. Tot el que dius en aquest apunt ho puc subscriure...
    Amb tot, avui he llegit unes paraules que poden sumar-se al teu discurs, i és que com més gran és el capital simbòlic d'un autor/a, menys comercial és... És una cosa que ja sabíem, però ara és tan visible que corprèn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molt raó, Teresa. Gràcies per tots els meus comentaris
      Laia

      Elimina