dimecres, 4 de juny de 2014

BENVINGUDA AL CASTELL INTERIOR



 Dues bones companyes, la Maria Toldrà i la Mercè Gras,  estan al darrera del blog Castell Interior, que amb el suport dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, i amb motiu del cinquè centenari del naixement de Teresa de Jesús (1515-1582), s’ha obert per donar cabuda a tot allò relacionat amb ella i Catalunya. A l’espera de l’article que m’he compromès a fer per al mes d’octubre, els vull donar la benvinguda amb unes reflexions amb veu alta sobre alguns paral·lelismes entre el s. XVI i el s. XXI.
En el s. XVI ens trobem amb una Església en crisi que no vol admetre que l’infant fidel que duia adormit entre els braços s’ha fet gran i camina pel seu propi peu. Contribueixen a aquest  desvetllament, els descobriments científics i geogràfics (com ara el descobriment del nou món) que comporten una nova mentalitat empírica enfront de la mentalitat basada en l’autoritat establerta. L’home i la dona no es veuen com un cos estrany que ha arribat a la terra, sinó que troben el seu lloc en el món i aquest lloc no és la perifèria, sinó el centre, i des d’aquest centre, pensen, es pregunten, i són molt crítics amb els poders, tant religiosos com polítics.
Actualment, també estem parlant de crisi de l’Església —i de crisi de les religions— i es qüestiona fortament el monopoli del sagrat que tenen les institucions i l’autoritat que hi exerceixen, perquè l’home i la dona del s. XXI se senten prou madurs per caminar segons la seva pròpia consciència. Els avenços científics i tècnics els han fet sentir, no ja en el centre de la terra, sinó més amunt: capaços de dominar-la, amb tots els riscos que això comporta.  
En tots dos segles, existeix el sentiment que l’Església és una nau a la deriva enmig d’una tempesta. Des del s.XVI s’alcen veus de reforma per la corrupció estructural de l’Església. Actualment també es reclama urgentment una renovació interna i es parla de secularització, de desencís, de cisma entre les bases i la institució.
Així ens trobem, en el s. XVI, amb el naixement d’una sèrie de grups heterogenis, anomenats heterodoxes, que seran reprimits de forma violenta a través de la Inquisició, una de les institucions més vergonyoses de la història de l’Església. En el nostre segle, la proliferació de noves espiritualitats és evident, però, per sort,  la Inquisició ja és història i  l’Església, encara que des de la por i la desconfiança que dóna allò que és nou, és convidada a dialogar amb l’espiritualitat laica, igual que ho fa amb les altres religions.
En els corrents espirituals del s. XVI, ens trobem amb certes característiques que no estan tan lluny de les espiritualitats actuals, com ara: la defensa de la interioritat per damunt de l’autoritat institucional, de l’experiència enfront de la creença, de la pregària profunda i la meditació com a camí espiritual.
I és que llegint els místics del s. XVI, i els seus predecessors, ens adonem que el s. XXI no és una illa solitària, i que la humanitat es va teixint amb l’unicitat de totes les persones que som convidades a participar de la història.

1 comentari:

  1. "Quien tiene el mismo amor, tras estas almas se había de andar si pudiese"!

    ResponElimina