dimarts, 22 d’abril de 2014

"ESPIRITUALS"


La tardor passada, Xavier Melloni i Raimon Ribera, en un dels seminaris organitzats per Cristianisme i Justícia, dialogaren sobre el tema: «¿Espiritualitat sense religions?» És a dir: ¿Hi ha una espiritualitat desvinculada de les religions? ¿El marc religiós és l’únic marc on es poden desplegar? ¿Hi ha sacralitat fora de les religions? A partir d’aquestes i altres preguntes es van desenvolupar diferents reflexions amb la intenció de contextualitzar el que ja fa temps que es viu a peu de carrer: una espiritualitat espontània fora de la religió. 
        Una espiritualitat que engloba persones espirituals que no s’emmarquen dins les religions, o si ho fan, van més enllà de les normes i dels dogmes, bevent el contingut de la copa sense entretenir-se en el continent.  En trobem un ampli ventall: hi ha persones que han format part d'una religió durant molt de temps i després se n'han desmarcat; persones que, sense desmarcar-se’n del tot, obren nous camins més enllà, a la frontera, al marge de la religió;  persones que caminen sense cap referència religiosa, o que fan una síntesi de totes; persones que es consideren part d’una religió sense pertànyer-hi, i... no acabaríem mai; tants caps, tants barrets; i ja està bé que sigui així després de molts segles d’uniformització imposada.
La creativitat espiritual, aquest desig de transcendència incontenible, la trobem vessada en la cultura, la natura, el silenci, l’acció; en tot allò que permet ser, experimentar, expressar i compartir. 
Imagino que se’ls fa difícil, als pensadors de les religions —potser no tant als profetes— , explicar i explicar-se en una societat en continu moviment; prendre distància i reflexionar amb calma quan hom és conscient que en el mateix moment que un pensament es consolida, ja es devalua, i n’ha de néixer un altre de nou.  Si partim d’aquest fet, estudiar aquesta «emprenedoria» espiritual és una tasca gairebé impossible, i potser caldrà una mica més de temps, i de paciència, per prendre la distància suficient per poder fer-ne apreciacions.
La religió «relliga» a través de la saviesa d’una tradició experimentada al llarg dels segles, d’una paraula reconeguda que permet expressar-la, de criteris de discerniment que permeten valorar l’experiència i la transformació personal que implica; d’una ètica i d’una litúrgia... Són massa coses per carregar a la motxilla d’aquestes persones que decideixen viatjar amb poc equipatge,  que viuen la seva espiritualitat i l’encarnen;  que no necessiten grans muntatges, però sí espais on poder-la compartir i un llenguatge amb què poder-la expressar.  
En el nostre món, tot està encara impregnat de religió i qui més qui menys en té alguna influència i la pren, sovint sense ser-ne conscient, com a referència; tothom està esquitxat d'una forma o altra per les seves paraules,  encara que no en conegui l’etimologia,  perquè no n’hi d’altres: en sacralitzar una part del llenguatge laic, se li va prendre, a la resta, la capacitat d’expressar el concepte del diví.
Caldrà donar paraula —o esperar que parli— a aquesta espiritualitat que tot just balbuceja fora de les religions, somoguda encara per la consciència de néixer a quelcom nou.
Caldrà veure cap on ens porta aquest buf del ser, amb la confiança que el grau de maduresa acumulat per la família humana sigui prou elevat per dur a terme noves propostes de transformació personal i global, basades en valors espirituals,  i no materials, que ens facin obrir els ulls i les mans.
(Laia de Ahumada. Publicat a Dialogal núm. 49. Primavera 2014)
































1 comentari:

  1. L'espiritual és una dimensió humana, aleshores sembla que d'una manera o altra els humans la vivim, dins i fora de les religions formalitzades...
    Bona reflexió, Laia.

    ResponElimina