divendres, 14 de març de 2014

EL PAS DE LA VIDA A LA MORT ÉS UN BREU INSTANT


La vida és tan fràgil, que correm el perill de morir sense adonar-nos-en. 
El pas de la vida a la mort és un breu instant: és l’alè que fa caure un pètal de la flor, la gota que vessa el vas, la volva de neu que vincla la branca…

Observo l’instant de la mort i els moments de la vida, amb atenció, amb plena consciència i, malgrat la voluntat, un lleu parpelleig m’impedeix de ser-hi en el moment just.

La mort frega la plena presència que inunda la vida i la fa real. Descompassa la respiració, que cada cop es fa més tènue: la inspiració busca la vida, l’expiració ja no té res per donar.

I així cau el pètal, en el moment just que el cos i la vida deixen de dur el mateix temps.
















1 comentari:

  1. Una reflexió-poema-en prosa sobre la vida i la mort, indestriables.

    ResponElimina