dimarts, 25 de febrer de 2014

TERRA FRANCA


Dissabte passat vaig fer una nova presentació a Badalona del llibre “A cel ras. Converses amb joves pastors” (Pagès editors, 2013).
Tal com he dit en altres ocasions, aquest és un llibre ple de sinergies que l’alimenten i l’empenyen més enllà del contingut de les seves paraules. I aquesta no és una frase retòrica, sinó una realitat que m'ha portat a cedir tots els beneficis del llibre a l’Escola de Pastors de Catalunya, i  a implicar-me en la gestació i posada en marxa del projecte Terra Franca
El motiu és que en totes les converses vaig detectar que els joves pastors i pastores tenien un problema en comú: l’accés a la terra, i per tant calia fer alguna cosa per facilitar-ne l’accés a aquests nous repobladors del segle XXI que, a diferència  dels antics, no s’han trobat amb terres franques sinó, massa sovint, ocupades per la gasiveria i l’especulació. 
 L'Associació Terra Franca, s'ha anat gestant des de l'any 2012 i tot just comença a caminar de la mà d'un grup de persones, de formació ben diversa, repartides pel territori català, amb una  motivació ben clara: Protegir i garantir l'ús agrícola, ramader i forestal dels espais rurals.  
El seu nom Terra Franca, ja indica qui som i què volem. "Franca" és un adjectiu que significa "de condició lliure" i també es refereix a la persona que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva. En època medieval es deia de les terres que es deslliuraven de certes càrregues i tributs per facilitar els assentaments i la repoblació.
 X. Melloni en una entrevista a la revista Éxodo, parlava dels tres grans reptes que han d’afrontar les religions i les espiritualitats existents per tenir cura de la conservació del planeta:

La interioridad, la solidaridad y la sobriedad. La primera abre la vía mística, la segunda la vía ética y la tercera la vía ecológica. Si hay capacidad de interiorización en las personas y conseguimos que nuestra civilización se haga más silenciosa, más calmada, habrá también espacio para escuchar las necesidades ajenas y compartir lo que tenemos en lugar de usurparlo, así como capacidad de contención para vivir con menos y gozar más. Decía Facundo Cabral: “Tener menos para tenerse más”. Insisto, hay una relación intrínseca entre los tres aspectos y el gran reto es cómo se interfecundan.”
@Fotografia Òscar Pèrez
Terra Franca té incorporats tots tres reptes: Possibilita espais per viure d'una altra manera, més pausada, més autònoma, més silenciosa, on l'altra persona no és una rival sinó una aliada imprescindible; on no cal que tots ho tinguem tot si es pot compartir el que tenim; on la sobrietat és necessària per subsistir i útil per entendre que la terra és un regal, no una propietat, que ens nodreix de forma gratuïta.
Jo hi crec, en aquest projecte i m'entusiasma perquè obre horitzons, acosta posicions, facilita projectes i acompanya persones, recupera oficis i paraules perdudes, dóna futur a les persones i les dignifica;  i perquè fa possible viure de la terra dignament, treballant-la o pasturant-la de forma respectuosa i sostenible.
Si voleu saber-ne més, us podeu descarregar el dossier informatiu en pdf.
 




1 comentari: