dissabte, 8 de febrer de 2014

REFLEXIONS AL VOLTANT D'UNA FRASE HERETADA


Hi ha una expressió que s’escolta sovint quan mor algú proper i estimat: “Ho seguirem fent tal com tu volies.”
És bonica i colpidora. Qui no voldria tenir-la com a epitafi? Un reconeixement que has fet les coses ben fetes, que has dut una vida digna de ser «imitada.»
És una frase tan antiga com la humanitat, que assegura la continuïtat de l’espècie, la transmissió del seu llegat, que perllonga la voluntat patriarcal de defensar pels segles dels segles el patrimoni i els valors familiars —i que en les tradicions religioses manté el missatge dels seus fundadors.
És una frase, però, amb dues cares: una et compromet a prendre el testimoni, a seguir un llegat de bondat, i l’altra t’encadena a fer la voluntat d’un altre per damunt de la teva, d’un altre que ja no diu res i al qual pots fer dir allò que vols, convertint-lo en un oracle. És una promesa que condemna a la immobilitat si es llegeix en clau d’obediència i no d’obertura. Un compromís que no deixa lloc a la creativitat perquè repeteix vells esquemes que garanteixen la tranquil·litat de saber-nos part d’una baula humana que mai no es trenca, ni amb la mort.
Podríem pensar a canviar-la: “Ho farem com volem, que és el que tu voldries”.  Si en morir,  aquells qui hem estimat i ens han estimat han après a ser prou lliures per fer el que vulguin, i no el que voldríem, ben segur que trobarem moments per compartir desigs amb aquella certesa d’estar units més enllà de les promeses, i ho celebrarem amb aquell mig somriure que neix del racó de saber que som més enllà de qui som.  


2 comentaris:

  1. Estimar és confiança, és respecte, és apertura a la manera de ser de l'altre... Cada ànima necessita el seu aprenentatge. Per això ningú no pot ni haurai de viure per nosaltres, és la nostra responsabilitat, i això és el que hem de voler per a tothom...

    ResponElimina
  2. Gràcies, Teresa, pels teus comentaris que s'han fet contrapunt fidel a les meves reflexions.

    ResponElimina