dimecres, 29 de gener de 2014

EL RETORN A LA TERRA


Totes les religions, des dels seus orígens, contemplen d’una forma o altra la relació de les persones amb la terra i tots els éssers que l’habiten. Totes han fet, o fan, èmfasi en aquest tema, però a l’hora de la pràctica tot plegat queda en no res; mentre, la gasiveria humana, l’afany de possessió, l’especulació i el consum ferotge deixen petjades inesborrables en la pell de la terra i en la nostra. És de la mà de les noves espiritualitats que redescobrim una altra relació amb l’entorn que ens permet recuperar la saviesa de les tradicions i sentir-nos que formem part d’un Tot inseparable. Així, la cura del cos, de la terra, dels recursos, de la vida, torna a ser important per a una part —per desgràcia petita encara— de la societat. 
 A casa nostra, el retorn a la terra de molts joves s’ha convertit en una realitat; és un degoteig que no pot passar desapercebut i que per mi va acompanyat d’un nou paradigma espiritual que intueixo de fa temps i que corrobora Leonardo Boff  en El cuidado necesario (Trotta editorial) quan afirma que la sostenibilitat i el tenir cura hauran d’anar acompanyats d’una revolució espiritual. Nou i revolucionari, perquè és necessari i al mateix temps és inexplorat, perquè tot just apunta, malgrat que fa temps que es gesta; irromp a través de la mística, de l’experiència del ser i de la feminitat que fa possible la vida.
En les converses que vaig mantenir amb els joves pastors que volen retornar al camp (A cel ras. Converses amb joves pastors,  Pagès editors),  hi vaig descobrir una nova consciència, preocupada i ocupada a fer possible la vida a la terra. Totes les persones entrevistades estan convençudes que es pot viure d’una altra manera, més pausada, de forma austera, a fons, i en llocs de silenci; i establir noves relacions amb els altres i amb l’entorn.  
 Sense parlar d’espiritualitat, el seu discurs i la seva vida n’estan impregnats. Està clar que una flor no fa estiu, però també és palès que en aquestes experiències apunta una nova manera d’entendre la vida que s’obre camí sense fer soroll. A risc de semblar parcial, haig de dir que es percep la força d’una certesa que els impel·leix a viure d’una forma més autèntica, connectats amb el seu ser; són uns contemplatius que dominen el seu temps perquè han descobert el valor de «ser-hi» en cada moment.  Són respectuosos amb l’entorn per convenciment, per militància. La sostenibilitat, la cura, no són només paraules sinó pràctiques que els porten a assumir transformacions i responsabilitats, a comprometre’s en una nova —però antiga— forma de relacionar-se amb la terra de manera respectuosa; a preferir la qualitat enfront de la quantitat depredadora, perquè saben que es necessita ben poc perquè la vida vessi en abundància. I tenen clar que la vida idíl·lica no existeix, sinó que se la fa un mateix cada dia, perquè han experimentat que la natura és dura i que la solitud, massa sovint, també. 


Boff diu que la revolució espiritual anirà acompanyada d’una nova experiència del ser. Potser ja apunta, sense saber-ho, com un borró, en aquestes noves experiències agroecològiques que s’ocupen de tenir cura, de fer  possible la vida a la terra, una vida que es nodreix dels aliments i de ser qui som. 
 (Publicat a Dialogal núm. 48)


2 comentaris:

  1. Fa bo de veure, sí, com molts joves giren la mirada cap al que ens constitueix: la terra i nosaltres formem part d'aquest tot existent.
    Violentar la terra, la natura, és com violentar-nos a nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  2. Laia, felicitats, avui és el teu sant, millor dit, santa!

    ResponElimina