dissabte, 7 de setembre de 2013

PRESENTACIÓ A LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

 

 Aquest matí, juntament amb la Núria i en Xevi, dos joves pastors entrevistats en el llibre, hem presentat  "A cel ras. Converses amb joves pastors". Primer he fet una introducció i després hem mantingut una conversa sobre les seves motivacions, el seu moment actual i la consciència de pertànyer a un moviment de retorn a la terra de forma sostenible i respectuosa.



Aquest llibre és, sense voler-ho ser,  un llibre profètic, que s’avança als temps, que proposa un nou paradigma agrosocial; i és que els joves entrevistats estan convençuts que es pot viure d’una altra manera i estan disposats a demostrar-ho, mentre ho practiquen; aquest llibre es fa ressò d’una nova consciència, preocupada i ocupada a fer possible la vida a la terra. 
Tot això ho hem d’entendre dins del context actual. És la fi d’un temps de bonança que no podia pas durar gaire, que era insostenible perquè no es poden lligar per sempre els gossos amb llonganisses. El menyspreu per l’ofici de la pagesia, l’abandó dels pobles, l’enlluernament per la vida ciutadana, el poc respecte per la terra, l’especulació, les segones residències, la prepotència, el diner fàcil, la qualitat de vida i el consum ferotge. Tot això s’acaba. I aquests joves que volen ser pastors estan oferint una alternativa, una oportunitat,  a la vida rural; no és tracta d’un caprici, és un desig que rema contracorrent, però que dóna sentit al seu viure, i els converteix en un motor de canvi. Pèro no els ho posen gens fàcil, ni les administracions ni, de vegades, la pròpia pagesia.
Aquests joves volen recuperar el ritme pausat del temps,  ser amos o mestresses d’ells mateixos,  estimar la terra, dignificar l’ofici. Aquests joves volen recuperar la saviesa dels avis, però no volen viure com ho feien ells, no són nostàlgics d’un temps perdut, no volen segar amb dalla, si no cal; tenen altres maneres de fer, novadores i respectuoses amb la terra i el medi,  i les volen aplicar; tenen formació i són molt crítics amb el sistema actual.
Si em preguntéssiu quin d’ells em va impressionar més, jo diria que a hores d’ara tots formen part del meu paisatge, i de tots vaig aprendre alguna cosa valuosa. L’Anna i el Román em van demostrar que la il·lusió és un ble que mai no s’apaga; en l’Enric, vaig descobrir una fortalesa que mou muntanyes; i de la Núria vaig aprendre que la qualitat no té res a veure amb la quantitat; en Bernat em va ensenyar el valor de “ser-hi” en cada moment; i l’Oriol la importància de donar nom a les coses perquè les dignifica; d’en Xevi vaig aprendre que la unió fa la força; i de l’Àngel, el plaer de la feina ben feta; la Judit i l’Eduard em van demostrar que es necessita molt poc perquè la vida vessi en abundància; i el Joan, que la tenacitat fa néixer flors del no res; de la mà del David, em vaig endinsar en la solitud de les muntanyes, i amb l’Anna vaig saber que la vida idíl·lica no existeix, sinó que se la fa un mateix cada dia.  
En totes les converses vaig detectar que aquests joves pastors tenien un problema en comú: l’accés a la terra, i que això també preocupava l’Escola de Pastors. Les sinèrgies, doncs, ens van empènyer més enllà del llibre i va néixer un nou projecte:  l’associació Terra Franca, amb la finalitat de facilitar l’accés a la terra — amb unes condicions idònies per poder dur-hi a terme un projecte viable—  a aquests nous repobladors del segle XXI que, a diferència  dels antics, no s’han trobat amb terres franques sinó, massa sovint, ocupades per la gasiveria i l’especulació.
Aquest llibre és molt especial per a mi, i voldria que també ho fos per als lectors, que ajudés a entendre, que obrís horitzons, i que s’establissin compromisos per millorar  tot allò que està a les nostres mans, que les preocupacions ens ocupessin a fer  possible la vida a la terra, una vida que es nodreixi dels aliments i de ser qui som. 




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada