MES LECTURES...

Segueixo amb les lectures, perquè no només de Pombo he viscut aquest estiu, sinó d’altres autors, com ara Mark C.Taylor o Jacques Scheuer (“Un cristiano en la senda de Buda”, Herder 2012). El de Taylor va ser un amor a primera vista d’aquells que s’esdevenen quan menys t’ho esperes: passeges per una llibreria amb aire distret, una picada d’ullet, un salt al cor, una mirada arravatada … i al cistell! El títol bé s’ho val, potser perquè vagarejo entre les mateixes reflexions: “Reflexiones sobre morir y vivir. Notas de campo desde otra parte.” (Siruela, 2013) 

Tinc el bon costum de llegir de forma saltejada més d’un llibre —segons els ànims de cada moment—, i em reconec la capacitat de no barrejar els continguts sinó de complementar-los. Així les reflexions de Taylor no estan tan lluny de la literatura de Pombo. Scheuer són figues d'un altre paner i el deixo per un altre dia, que bé s'ho val. I així, tornem a Pombo, sobretot al seu darrer llibre “Quedate con nosotros, Señor porque atardece” (Destino, 2013): una reflexió sobre la vida i la mort, i el sentit de la vida religiosa, en un intent, expressament fracassat, de demostrar l’antinaturalitat de la vida monàstica. Li dóna massa voltes al tema, o potser se'l mira des de molts angles,  com si volgués amagar les petjades de les pròpies creences. 

Taylor, filòsof de les religions,  encara passarà la tardor a la tauleta de nit perquè s’ha de llegir poquet a poquet i assaborir-lo. No et deixa indemne cap de les seves afirmacions i ja fa dies que dono voltes a una d’elles: “Dios no es el creador; la creatividad es Dios. Dios no es una persona sino el infinito proceso en y mediante el cual todo surge y perece. La buena noticia es que la creatividad está incorporada, incluso encarnada, en el momento y en el lugar en el que irrumpe lo nuevo.” (p.81)

(Silenci).