dijous, 26 de setembre de 2013

"EL PAS DEL TEMPS"


En el Pallars Sobirà hi ha una ruta que s’anomena “El pas del temps” i que recupera els antics camins de bast que comunicaven els pobles. El nom és suggeridor i més per una contrada pirinenca on el pas del temps s’hi ha deixat sentir de forma ben punyent després de la migració massiva, l’abandó de les cases i el despoblament. 


Al Pallars, però, no hi ha temps, malgrat la devastació de les construccions humanes, les segones residències, els murs, les cases, les teulades, els camins arrossegats per l’aigua de les riuades o esllavissats per les pluges.  Al Pallars, si hi ha temps,  no passa, i si algun dia va passar hi va deixar les bardisses arrapades als murs enrunats que ja formen part del seu paisatge, on la vida segueix feta silenci.



El Pallars és indomable, fet de pedra picada, a cops de verd i blau, de roquissar i de pastures, de maltempsades i de bonança. És feréstec, silenciós, tendre i dèspota alhora, com la mateixa natura. 



Caminar pel Pallars és fer-ho per camins entossudits en preservar la memòria, per camins fressats o intuïts, marcats en groc o desdibuixats pel bestiar que hi pastura.
En la ruta del pas del temps no hi ha temps, i els camins te’ls fas cada dia per la tossuderia humana de trobar-ne, de fer-ne de propis a mesura que camines. 




1 comentari: