diumenge, 2 de juny de 2013

REFLEXIONS SOBRE L'AMOR

"Sóc l’eterna enamorada de tu i de les teves possibilitats de ser qui ets en plenitud, per això el meu amor per tu mai no s’acaba; per això el teu amor per mi mai no s’acaba. Et reconec tal com ets i em reconeixes tal com sóc, amb infinites possibilitats". Això és l’amor.

L’amor mai no omple els buits de l’altre, ni pretén canviar-lo, ni fer-lo a mida, ni exigir-li renuncies imprescindibles. L’amor mai no et pot engolir,  ni fer dependent, ni parasitar-te, ni menystenir-te, ni anul·lar-te, ni dur-te a viure la vida de l’altre com si fos la pròpia. Això no és amor. Són cants de sirenes que ens porten a no-llocs on trobar-se es fa difícil.

L’amor «és pacient, és bondadós…»,  però sobretot és creatiu, és dinàmic, i fa nova la vida cada dia.  L’amor no coneix de rutines perquè mai no s’atura, no para de créixer,  és esclat, expansió; l’amor sempre ens multiplica.
El meu amor t’estima sense cansar-me, sense doblegar-me, sense renunciar-me; El  teu amor m’estima i m’esperona a no deixar-me mai de petja, a no perdre’m. Em deixa ser qui sóc, et deixa ser qui ets.

L’amor està fet de silenci i de paraula, de respecte, d’esforç  i dedicació.
L’amor està fet de petits detalls inesperats, de somriures, de complicitats, de gràcies i de perdó. L’amor necessita temps: és una peça de fang que es modela contínuament en el torn, una simfonia on sempre hi afegim notes; una ràdio capaç de sintonitzar les freqüències més llunyanes, segons s’encaminin les ones de cada moment. 

L’amor no és per pusil·lànimes, sinó per valents que volen compartir la vida, que saben qui són i què hi han vingut a fer.

2 comentaris:

  1. L'amor és una creació constant...
    Molt bella i oportuna, aquesta reflexió sobre l'amor.

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquesta reflexió tan bonica i profunda

    ResponElimina