dimecres, 29 de maig de 2013

PRESENTACIÓ DE "L'HINDUISME" (Fragmenta Editorial) A CASA ÀSIA

Fotografia de Fragmenta Editorial

De l’hinduisme, sense saber-ne gran cosa, tothom es veu en cor de parlar-ne. Si preguntéssim què és l’hinduisme a persones interessades no especialitzades en temes d’espiritualitat o religiosos, ens dirien: “L’hinduisme és l’hinduisme!”, en un to que no deixa lloc a la rèplica perquè és assertiu, ple de sentit, com si el receptor hagués de saber que és, com si tingués la clau per desxifrar el contingut del segon mot “hinduisme” que defineix el primer.
I aquesta resposta que sembla deixar-nos amb un interrogant, la podem reblar amb allò que diu el contrapunt d'Albert Ferré:  “És ben sabut que l’hinduisme no existeix, que és una construcció dels europeus”.  Si és així, constatem que la veu popular és sàvia perquè sense embrancar-se en filosofies encerta els conceptes abstractes.
M’explico. Potser la vox populi no sabrà definir que és l’hinduisme però té la percepció que, tal com van fer els europeus, dins del sac de l’hinduisme hi cap tot, sobretot allò que ens manca a la nostra societat occidental: caminar sense camins a la recerca de la “veritat eterna” convençuts que hi ha una multiplicitat de camins adequats potencialment bons. Caminar per camins interiors cap a l’autorealització i la plenitud. Amb total llibertat, amb plena consciència, més enllà de llibres, rituals i  temples.
Davant del pensament únic, dogmàtic i jeràrquic, la multiplicitat de camins, valida el propi, engresca i responsabilitza. Amb aquesta convicció moltes persones han obviat el vas que suporta l’hinduisme i s’han submergit de ple en el seu contingut. Així l’hinduisme és un camí de llibertat, d’experiència, de mística, sense esglésies ni jerarquies, i la India una meca on s’hi ha d’anar almenys un cop a la vida.
És evident que l’obertura de fronteres comporta el pas de tot tipus de mercaderies, i és molt fàcil caure en la temptació de  fer-se una religió a mida del benestar personal, per això és tan important un llibre com aquest.
En llegir Svami Satyananda Sarasvati podem entendre la complexitat de l’hinduisme, saber-ne més, poder-nos respondre,  beure de les fonts de les tradicions religioses. I els contrapunts escrits per Albert Ferrer i Vicente Merlo i jo mateixa  complementen el seu treball, ens permeten apropar-nos a altres temes com la fascinació de l’hinduisme a Europa, les envestides del poder colonial, els clarobscurs d’una societat on el valor de la persona i la justícia social són encara temes pendents, i ens permten desmitificar molts aspectes de l’hinduisme que hem mitificat.
  Per concloure unes paraules de Svami Satyananda Sarasvati..”En l’hinduisme l’essència de tot ésser és Sat-chit-ananda”:  Ser qui sóc, tenir-ne la consciència i la plenitud de ser. Un anhel ben humà, ¿qui no el faria seu? Un desig de caminar per on no hi ha camins—o per on hi són tots—, de seguir fluint sense brides que ens aturin, vessant en abundància més enllà de les religions, tensionant fins al límit el cos i l’ésser,  l’egocentrisme i l’alteritat, el cel i la terra, fins a sobrepassar-lo sense esforç, arribant per múltiples camins cap a la plenitud del ser.
 

1 comentari:

  1. Vaig anar a l'Índia, fa ja uns quants anys. Terra mare de moltes creences i religions, és un misteri obert, com la mateixa vida.
    Estic llegint aquest llibre que, com dius, ajuda molt a entendre l'hinduisme tot i que, com tota forma d'espiritualitat, s'ha de viure.
    Abraçades, Laia

    ResponElimina