dilluns, 13 de maig de 2013

PRESENTACIÓ "A CEL RAS. CONVERSES AMB JOVES PASTORS" (Pagès editors), A SORT



La presentació a Sort va ser un acte rodó. El paisatge estava a vessar d'aigua, de verd, de flors... les ovelles, tot just xollades, estrenaven pell sense por de patir fred. Vam retrobar amics, coneguts, gent sense la qual el llibre no hauria estat possible. A cel ras  és un llibre plural, ple de sinèrgies que l’han fet possible, que l’alimenten i que l’empenyen més enllà del contingut de les seves paraules.
A la taula de presentació, tres dones: Montse Barado, de l’Escola de PastorsNeus Monllor, Dra. en geografia i medi ambient, autora de la introducció, i jo mateixa. Un signe més d’un temps on tot sembla capgirar-se. Tres dones parlant sobre pagesia des de diferents òptiques; impensable un acte com aquest quaranta anys enrere; i també un llibre com aquest l'objectiu del qual  no és resguardar  la memòria d’un ofici que s’acaba, ni tractar dels pastors des d’un punt de vista antropològic, sinó parlar de joves que, sense ser pastors, volen fer-ne. 


 
A la taula de postpresentació: vi de l'Olivera de Vallbona de les Monges i un tast de productes de l'Espai Tomata de Burg. I un munt de converses entrellaçades amb la signatura de llibres, abraçades i records. 


A la presentació deia que aquest llibre és especial per a mi, per diferents motius: la temàtica, el moment actual, el nou paradigma agrosocial al qual apunta, la coneixença dels entrevistats, tot el que he après i els flocs de llana que he deixat enganxats a les bardisses en aquesta especial transhumància




I encara més: és un llibre que m’ha fet tocar de peus a terra. M'explico: en totes les converses vaig detectar que els pastorets tenen un problema en comú: l’accés a la terra. Les sinèrgies, doncs, ens van empènyer més enllà del llibre i va néixer un nou projecte:  l’associació Terra Franca, amb la finalitat de facilitar l’accés a la terra —amb unes condicions idònies per poder fer un projecte viable—  als nous repobladors del segle XXI que, a diferència  dels antics, no s’han trobat amb terres franques sinó, massa sovint, ocupades per la gasiveria i l’especulació.
Voldria que aquest llibre ajudés a entendre, que obrís horitzons, i que s’establissin compromisos per millorar  tot allò que està a les nostres mans; que les preocupacions ens ocupessin en fer  possible la vida a la terra, una vida que es nodreixi dels aliments i de ser qui som.
Bona lectura!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada