dimecres, 24 d’abril de 2013

TOT RUMIANT SOBRE L'ALZHEIMER


És hora d’anar a dormir. La Josefina ha anat amb la cuidadora al bany. Només entrar es repenja amb mans tremoloses a la pica i es mira al mirall on hi veu una cara que no és la seva. Se la mira amb atenció buscant una semblança que no troba fins que un petit detall li permet establir una connexió entre ambdós rostres. Descobreix que la dona del mirall té una dent trencada mentre ella amb la llengua furga el forat que li ha deixat a la geniva. —He d’anar al dentista— diu, i es torna a perdre entre els vels de la memòria.

La Josefina es deixa fer. La cuidadora la despulla i ella veu una dona vella i nua en el mirall del bany. No es reconeix. Una llambregada de memòria li puja com una glopada. Sospira. —Sóc molt vella— diu, i els ulls se li enfonsen de nou a les conques. 

Es renta les dents. Mentre glopeja, en un descuit de la cuidadora, s’empassa el col·lutori. Mira fixament al mirall en un intent desesperat de retrobar-se. —Tinc por— diu, mentre la mirada es perd en una lluna nova. 

Estirada al llit, envoltada de baranes, demana que no li tanquin el llum. Mira al sostre i no mira. Vés a saber on se li perd la mirada. —Està bé, Josefina?—li pregunta la cuidadora. Ella arronsa les espatlles i es mossega una pell dels llavis. —Gràcies— li respon fluixet.

2 comentaris:

  1. Aquesta sensació de desconnexió ha de ser terrible, i molts avis la pateixen. Gestos tan simples com agafar-li la mà o parlar-li ajuden a "reconnectar" encara que sigui un moment.

    ResponElimina
  2. Envellir i preservar la memòria comença a ser un desig vehement... i és que, en efecte, a través del fil de la memòria podem viure en paral.lel tres temps: passat, present i futur, a més de tenir consciència del jo.

    ResponElimina