dilluns, 15 d’abril de 2013

EIXAMPLAR HORITZONS


L’escriptura fotografia els moviments de l’ànima. És una activitat bellugadissa, peristàltica, que paladeja la vida.
Aquest dilluns fotografio perquè res no es perdi d’aquesta primavera que esclata en verds quan tot sembla gris o negre. 






Fotografia 1: Hi veig uns pescadors cansats de tota una nit en vetlla per no res: la xarxa buida. De l’altra riba, una veu els obre una escletxa: ¿I si en comptes d’entestar-vos a mirar sempre en la mateixa direcció, mireu cap a l’altra banda!? Omplen la xarxa de peixos. Sempre és possible eixamplar horitzons (Jo 20, 19-29)

Fotografia 2: Recordo una conversa amb Itziar González, ex-regidora de Ciutat Vella, un matí a la plaça de la Vila: «Aquesta manera de fer política s’ha acabat. Els fonaments, les bases, aguanten, però les bigues estan podrides». Relaciono aquestes paraules amb el procés constituent endegat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres i m’adono que només s’entén si som capaços de canviar la mirada i la girem cap a les bases socials que teixeixen fils arreu del país. Tots dos són cristians de base i saben per experiència que la vida es cou en altres focs que els de la jerarquia, sigui política o religiosa.  

Fotografia 3: Un indi de 33 anys amb un llibre a les mans i un somni: «Si vols llegir la introducció és gratis. Si vols llegir-ne més, me l’hauràs de comprar». Li compro. És l’Amin Sheikh, i la seva és la història d’un nen del carrer, acollit en un orfenat, que té un somni: muntar una cafeteria-biblioteca: “Bombai to Barcelona Library Café”, de productes ecològics i amb personal jove de l’orfenat de Snehasadan, a Bombai. L’Amin travessa els límits i no té por.

Fotografia 4: Un paisatge. Els ulls plens d’immenses extensions de verd, i groc; de camins que es perden en un horitzó de blat tendre, de blau intens i núvols. Visió d’intemporalitat, d’obertura d’ horitzons.





3 comentaris:

  1. Genial. Precioses fotografies, totes i cada una d'elles. En faig ressó i em quedo amb una idea, la del títol: "Travessar els límits i no tenir por". Quin gran exemple l'Amin. I té la meva edat. Gràcies Laia per compartir les teves vivències i la teva expertesa vital que combina tan bé la saviesa del peu de carrer i la dels cels de l'estudi. Una abraçada.
    Mariona

    ResponElimina
  2. Els paisatges hi són ...i ut els captes! I els escrius...i ens els ofereixes. Gràcies Laia!
    Sobretot pels paisatges humans d'esperança!!!
    Anna

    ResponElimina
  3. Si ens atenem a la física quàntica, en la visió hi intervé qui mira tant com allò mirat. Canviar d'òptica sembla imprescindible per canviar una realitat que té les bigues podrides, en efecte.

    ResponElimina