diumenge, 31 de març de 2013

SOBRE EL SENTIT I LA PASQUA


Pasqua no és res més que adonar-nos de les infinites possibilitats que tenim de renéixer de les cendres, de rebrotar damunt d’una terra aparentment erma, desnonada.
El que millor ho exemplifica és el que vaig viure en la xerrada sobre “El sentit de la vida” que vaig anar a fer al Centre per a homes convalescents sense llar de Santa Lluïsa de Marillac. 

Davant meu una vintena de persones que, o bé en un moment o bé d’una forma progressiva, havien perdut tot el que podem considerar important: família, feina, amics, casa, salut… Tots, malgrat que ara estan en el C.E.L. havien baixat als inferns en un moment o altre de la vida, i tots sabien perfectament com et sents quan t’hi trobes. Tots, tots havien cridat: «La vida és una merda! quin sentit té la vida?! i per què haig de seguir viu?!». I malgrat el trencament interior, cada un d’ells, mogut pel desig de supervivència, havia seguit lluitant per buscar-se la vida, per viure: menjar, abric i un lloc on dormir…i algú per abraçar. 

El desig de supervivència ens manté vius, però només el desig profund ens manté en la vida. La vida no és el que ens passa, sinó que la vida viu en nosaltres malgrat tot el que ens passa. ¿Com distingir-ho? ¿Com saber què ens manté vius, malgrat que no tinguem cap motiu per viure?  Una sola pregunta i tantes respostes com persones ens van fer connectar amb el més profund, ens van fer somriure amb aquell somrís que il·lumina la cara i espurneja als ulls, ens van permetre compartir qui som i ser reconeguts. 

No sé si qualsevol terra erma pot donar fruit, però si sé que les persones sempre tenim una possibilitat encara que sembli impossible. 

1 comentari:

  1. La vida: coneguda i sorprenent, invàlida i curulla, trista i esperançada, temuda i desitjada... i més coses que podríem anar aparellant i sempre ens trobaríem que és una cosa i l'altra, mort i resurrecció... Bona Pasqua, Laia!

    ResponElimina