diumenge, 22 d’octubre de 2017

LA INCERTESA



Quan tenim la vida assegurada, és a dir, quan ens llevem i tenim la il·lusió que tot està al seu lloc —i podrà seguir-ho estant al llarg de dia—, només aleshores, deixem anar lliure la ment perquè s’ocupi en múltiples pensaments que no són exclusivament els de la pura supervivència, i ens permetem el luxe fins i tot d’avorrir-nos en trobar-la monòtona; viatgem al passat i ens traslladem al futur, com un mico que salta de branca en branca. Sovint no som conscients de cap dels actes que fem de forma mecànica: prendre un te, agafar el metro, saludar algú;  deixem perdre la vida, se’ns escapa darrere dels pensaments que ens engoleixen...
En canvi, la incertesa, sigui per motius personals, socials, polítics o mediambientals, ens fa estar en el present, perquè en un temps incert no hi ha després, no hi ha demà, només una llarga espera que pot causar vertigen —o angoixa— si no s’aprofita.
Quan no se sap què passarà unes hores més tard, o demà, només hi ha present, i en el present només hi pot haver plena presència. La plena presència fa que les hores siguin llargues i plenes, no hi ha temps tal com l’entenem, només tempo, alè.
La vida agafa un color diferent, és un vaivé d’angúnia i d’abandó que ha de decantar la balança cap a la confiança, mai cap a la por, que valora cada petit gest, cada conversa, cada silenci, cada sol que neix i cada passa, que et fa viure cada dia com si fos l’últim i tenir cura de la vida.
La incertesa és un trampolí cap a la plena presència.


dissabte, 30 de setembre de 2017

EL SENTIT DE L'HUMOR ÉS EL SENTIT DE L'AMOR



La frase no és meva, és de Quico Mañós (www.dignetik.com), i explica molt bé el que estem vivint aquests dies.
Malgrat la pressió que es respira arreu i la repressió, la por, l’emoció, la indignació o la tristesa, el sentit de l’humor ens ha permès anar-nos-en al llit cada nit amb la certesa que, fos el que fos, ens en sortiríem.
És un sentit de l’humor molt lluny de la prepotència i sobretot del menyspreu; molt nostre, d’aquell que és capaç de riure’s del mort i del qui el vetlla, que sap treure ferro a l’assumpte, però sobretot que és capaç de transformar la indignació en un somriure, la por en valentia, la repressió en clavells, i la tristesa en la certesa que sempre hi ha una possibilitat de sortir-se’n.
És una arma pacífica que esclata en rialles abans que en bufetades, que apunta al fons dels ulls per connectar amb la mirada. Que em recorda que l’altre és com jo, és també jo, ni més ni menys. 
I és que el sentit de l’humor és el sentit de l’amor...