dimecres, 6 de desembre de 2017

QUÈ ET SOSTÉ?



Sostenir-se un mateix no és gens fàcil.
És ser capaç de no fugir cuita-corrents de tu quan van mal dades, buscant delerós algú o alguna cosa que et sostingui. Sempre busquem qui o què ens sostingui: creences, ideologies, amors, diners, ocupacions, fàrmacs, amics... Tot ho podem ficar dins d’un mateix sac si es converteix en un aferrament, pel qual sóc capaç de vendre’m la llibertat de ser qui sóc; en lligams que la por de perdre’ls em fa defensar a cops de patiment. Un troc enganyós entre jo i la resta per no extraviar-me en interioritats abismals.   

Sostenir-se un mateix és mirar la infinitud i la finitud de la vida cara a cara.
És fer explosionar la força interior fins a vessar-la i arrelar-la en tu, per a poder aguantar els embats de la condició humana.   
Sostenir-se és ser capaç, no de buscar lligams que et sostinguin, sinó amors que et reconeguin i... que et cuidin.


dimecres, 29 de novembre de 2017

CONTEMPLACIÓ

La plana és un cossi de boira continguda que
ara s’enfila pels vorals de la muntanya,
acaronant copes i arrels amb dits de gebre;
ara s’enfila cel amunt agrumollant-se en el cim,
empesa per un torb imaginari que barreja cel i núvols.

Juga la natura amb dits de broma
a fet i amagar:
ara es reclou, adés es mostra;
ara s'encambra i tot s’enfosqueix
i l’aire gela;
ara s’espolsa els bocins de boira
i del no-res emergeixen les formes
esbandides pel sol.

Hi ha silenci, però no quietud,
és un no-
             res-
                   ple.